Si tinguessis un gran tresor i no sabessis on guardar-lo perquè estigui lluny dels curiosos i els malvats, perquè no el malgastin o l'espatllin, però visible per a qui el busca i l'estima on l'amagaries? En un lloc amagat però que tothom el conegui? Doncs així Déu amaga el seu Tresor entre els més humils i mansos, els que passen desapercebuts per la majoria però són coneguts pels que busquen l'amor i la veritat. Així el seu Tresor és ignorat, menyspreat, tacat, ofès, trepitjat i maltractat, però incorrupte a la maldat, el pecat i la degeneració. Així qui busca en els racons més humils i poc valorats, qui busca el gra entre la palla, que comprèn el patiment i la desolació com un pas a la felicitat i la glòria, perquè té fe; aquest troba el Tresor. En el nostre interior hi ha la brúixola que Déu ens ha donat dins la nostra ànima. Ens confonem amb els punts cardinals perquè ens creiem jutges de la moral (del bé i del mal) i Ell té la Sentència Ferma.
Entre els humils hi ha el Tresor i els que el porten al seu interior. Els poderosos tenen molts tresors molt desitjats i "útils" però en veritat els falta el que més els convé. Per trobar cal observar els senyals que emeten els seus autèntiques Joies en els cors desperts: la calidesa de l'amor generós, la màgia de la saviesa, la brillantor de la felicitat, la frescor de la pau, la llum de l'esperança. Qui té alguna d'aquestes Joies està amb Déu i és portador del seu Tresor.
