dimecres, 19 de juliol de 2017

Escrit amb clau de jazz i tempo en blues

Igual com sóc complex i profund amb el pensament, rebuscant entre els pensaments amb el cap, sóc eclèctic amb la música. M'agrada o m'ha agradat de tot. He tingut èpoques i moments per a tot.

Des de la música pop que és repeteix en la ràdio fins no poder més, pasant per la música rock, els clàssics i el hard. La música clàssica i les bandes sonores m'han acompanyat des de petit i m'han fet sentir en un altre món celestial o en viatge trepidant. La música èpica que m'anima els dies durs o de grans triomfs, que em fa sentir un vigorós guerrer o un intrèpid aventurer. La música electrònica en discoteques i moments de gran animositat, emoció i eufòria. La música llatina en nits de ball, calidesa amb ritme intens i seductor. Tots aquests ritmes i melodies m'han acompanyat sempre,  en un moment o altre.

No obstant, del que vull parlar és del blues i el jazz, especialment el smooth jazz. També a vegades el rap, del profund i poètic al més accelerat i contundent. Músiques d'origen afroamericà, amb un passat i història complicada, plena de grans individus que s'han fusionat en el mar d'aquest art de la partitura i el so.

Són estils que sovint m'han inspirat i m'han motivat en mig d'un moment melancólic o reflexiu, com també ho ha fet la clàssica i instrumental. Especialment els sons suaus i sublims que evoquen indrets de la ment que normalment no s'arriba. És com el fum del encens que s'escola per les escletxes i els vuits amagats, per indrets on l'ull ni el dit arriben; ho impregna tot i n'evoca l'essència. A través d'ells he escrit molts fragments o pensaments que han acabat pressionats amb els dits i la ploma sobre el paper. Amb una calma i serenitat... o amb una sexy intensitat catalitzada pel to i la nota d'uns simples instruments ficats en uns petits auriculars.

Després de tot, només volia dir; no que escrigui jazz o que escrigui sobre jazz; sinó que escric amb jazz i a través, de la mateixa manera que amb la ploma o el teclat. I quan dic jazz, blues; significa música, ritme, i sentiment de les orelles fins als peus.

diumenge, 16 de juliol de 2017

Ha passat molt temps...

Ha passat molt temps des de que vaig començar el bloc

Quan llegeixo els articles antics - que són menys i més simples del que desitjava - m'adono de com ha passat el temps. Alguns em semblen llunyans, com si el que pretenen expressar fos d'una altra vida llunyana - encara que faci pocs anys - i no tenen gaire sentit en el moment present, per a mi. D'altres, semblen del tot actuals, com si els hagués escrit ara mateix, com si el temps no hagués passat per res. Fins i tot em sorprèn l'antiguitat de certes idees i sentiments, i més em sorprèn que segueixi igual, immutable, a pesar del temps passat i les experiències.

Sento com si certs moments i aspectes de la vida es congelin i perdurin amb el pas del temps. Com si la vida hagués fet una pausa i allargués les experiències i els sentiments en una barreja aleatòria, com la de fruits secs, que al final es converteix en una sensació confusa del que és fresc i tendre, i el que és ranci i vell.

Sento la sensació que certs aspectes de la vida, degut a la seva profunditat, al formar part de les arrels del mateix ser, per molt que els enterris o els evitis no moren ni desapareixen, simplement es queden amagats en l'ombra, en un racó invisible, però sempre hi són i apareixen quan no els esperes ni els desitges. L'única forma de canviar-los o superar-los és enfrontar-te directament, vivint-los, fent aquella acció la qual et reclamen o necessiten. Només així es converteixen en plenitud, en un llarg i permanent present o en un profund i ric passat.

Tots aquests records m'inviten a escriure, més endavant, una entrada sobre l'experiència subjectiva del pas del temps, i de la part objectiva, si n'hi ha. Vull dedicar un apartat del bloc per a reflexionar i pensar sobre el temps; què és i com és.

diumenge, 9 de juliol de 2017

Fa temps que no escric

Suposo que m'hauria de disculpar per deixar d'escriure tant sovint. La veritat que tinc una vida una mica ocupada i amb molts canvis que es succeeixen. Vaig decidir escriure aquest bloc, en el seu moment, per una necessitat d'expressar-me i pel simple plaer d'escriure el que penso - també una forma de donar-ne publicitat i forma - , més que no pas un interès informatiu, comercial o professional. No estic obligat a escriure; ja ho indica la meva presentació que escric quan em rota i no quan he de.

Quan vaig iniciar aquest bloc tenia moltes idees i pensaments pel cap, i només vaig escriure les més insistents i les que creia convenients. També em sobrava molt de temps. Cada cop he dedicat menys temps a escriure, tot i que he seguit mantenint els meus moments de reflexió i pensament. Durant aquest últims anys, m'he centrat més en l'acció i en resoldre necessitats de tipus personal. No obstant,  he estat carregant les energies a noves idees, conceptes i reflexions que voldria tractar algun cop en aquest bloc.

Espero tornar a dedicar-me a escriure ben aviat. Potser tinc molt a explicar, tant com la sensibilitat per la vida i la reflexió em permet. Tinc molts temes al tinter que vull escriure de fa temps, anys. Encara que tinc més a callar i viure en silenci. Escriure l'essència en l'entramat de la realitat. Perquè la vida d'alguna manera és perd quan s'escriu i es llegeix. Escriure és un art de pervertir allò que se sent i es pensa, a canvi de plasmar-la per a tothom, per a que superi l'espai i el temps, de donar belles formes i un sentit a unes simples paraules que al final diuen ben poc de la veritat que hi resta.

Espero no tardar gaire més en fer aportacions. Que com bé podeu intuir seran sobre reflexions filosòfiques i ètiques, art i poesia (bones estones). Potser algunes reflexions sobre societat i actualitat. I espero aportar alguns temes més inesperats que tenen gran influencia en la meva vida. També penso aportar alguna crítica sobre lectures, jocs i pel·lícules; encara que no són els meus temes preferits.

Ens veiem!

Primer són les necessitats personals i vitals.